Opinio sobre les eleccions a Nicaragua

Triomf del Frente a Nicaragua, alegria amb punts suspensius...

El Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) ha guanyat les eleccions a Nicaragua. Daniel Ortega tornarà al poder després de perdre aquelles eleccions de 1990, ara fa 16 anys. Lluny queda, però, l’actual partit sandinista d’aquell moviment per l’opció del pobres, que va fer possible la revolució entre l’any 1979 i l’any 1990, i que va pagar amb molta sang el seu alliberament. La ingerència dels Estats Units va tenir molt a veure amb aquell vessament sagnant i amb el fracàs d’aquella revolució.

Aquest cop, però, el FSLN torna al poder, després de guanyar clarament les darreres eleccions. Des de les Comunitats Eclesials de Base de Managua la notícia s’ha rebut amb alegria, però també amb punts suspensius, com ens explicava Arnaldo Zenteno de les CEB de Managua. Nicaragua travessa una terrible crisis socio-econòmica. I de fet aquesta és una de les explicacions del triomf del FSLN; Nicaragua necessita i somia amb un canvi.

Després de fer una campanya positiva i propositiva, reconciliadora i amb una especial atenció al jovent, el principal repte del partit és, ara, complir amb les seves promeses i atendre una població empobrida fins a l’extenuació. El compromís i la voluntat de complir amb aquestes promeses electorals és la gran preocupació dels nicaragüencs.

Podrà el FSLN, per exemple, actuar amb llibertat en contra de la privatització de l’energia elèctrica i destinar unes partides justes i necessàries per a la salut i l’educació? Podrà dir la seva sobre la implementació del Tractat de Lliure Comerç (TLC-CAFTA) que vol imposar els Estats Units i que tant afectarà la vida dels camperols i dels productors? Com complirà amb la promesa d’acabar amb tot l’atur...? Posarà fre a les corrupteles i a l’enriquiment dels diputats i de l’élite dirigent? I sobretot, com s’ho farà per mantenir el difícil equilibri entre els pactes amb els liberals i el seu programa d’esquerres?

El camí no és gens fàcil, és clar. Però és que cal construir una altra Nicaragua! Al seu favor el FSLN té la fidelitat del poble, que ha anat a votar massivament aquestes passades eleccions: entre el 75 i el 80% de l’electorat va respondre a la crida a les urnes. Una xifra que parla de la il·lusió i l’esperança del poble nicaragüenc, malgrat l’esgotament i la frustració de 16 anys de governs liberals, que han anat omplint de decepció la ciutadania, a mesura que els buidaven les butxaques i escuraven les arques públiques amb robatoris d’escàndol, com el de l’expresident Alemán, condemnat a presó per rentar uns 20 milions de dólars. I el mateix es pot dir de l’era Bolaños, que també ha estat desastrosa per l’economia del país.

La reserva d’una mínima esperança de canvi ens dóna alegria. Sobretot, perquè a la nostra memòria recent, tenim una imatge que ens va commoure i ens va fer adonar que Nicaragua havia tocat fons. És la imatge del padre Ángel, més conegut a Igualada per la seva vinculació amb El Salvador i la comunitat de Nueva Esperanza. Alguns de nosaltres el recordem, però, fent anàlisi política de Nicaragua no fa gaire temps (potser un parell d’anys). El recordem emocionat i parlant d’una Nicaragua esquinçada, entristida, vençuda...

Avui, Nicaragua ha aixecat una mica el cap, i nosaltres, des d’aquesta banda de l’Atlàntic, també ho fem. Volem compartir amb ella una miqueta de la seva esperança; una miqueta de l’essència d’aquella lluitadora i dolça Nicaragüita.

BAULA-COR
Santa Margarida de Montbui